
Posteriorment a l’embaràs i al part solen aparèixer seqüeles físiques que afecten la paret abdominal, la columna, la pelvis i els músculs del sòl pelvià.
Per afrontar aquestes complicacions amb menys patiment es recomana fer un seguiment amb tractament osteopàtic posterior al part. L’objectiu és normalitzar les estructures que s’han danyat per l’augment de la pressió de l’embaràs i la distensió durant el part sobre la pelvis i el perineu.
Les principals seqüeles que es tracten amb osteopatia i amb resultats sorprenents són:
- Incontinències urinàries d’esforç
- Prolapses uterins
- Dolors perineals
- Disparèunia (dolors en relacions sexuals)
- Adherències de cicatrius per episiotomia o cesària
- Dolor a la columna, pelvis o còccix
- Flacciditat abdominal
El tractament de l’adherència sobre la cicatriu de l’episiotomia, millora la flexibilitat del teixit extern del perineu així com augmenta el moviment del contingut de la pelvis menor (úter i bufeta) disminuint les complicacions més freqüents en el postpart que són les incontinències i les disparèunies.
Amb l’osteopatia tractem la zona toràcica i cérvico-dorsal amb l’objectiu de millorar el confort durant el període de lactància i afavorir el benestar de la mare i l’alimentació del nadó.
La reeducació posturallt;/strong> de la mare en el post-part disminueix les típiques malalties d’esquena que són provocades pels desequilibris tensionals de la musculatura de la cintura escapular, braços i zona lumbo-pèlvica.
