La indicació d’un aparell d’ortodòncia en un nen generalment és per una mala alineació de les dents o per un problema d’oclusió.

Aquestes alteracions poden provenir de les deformacions i tensions que pateix el crani del nen durant l’embaràs o en el moment del part. Si aquestes alteracions són lleus, l’osteopatia realitza una equilibració en els ossos cranials i al massís orofacial, que fa que l’aparició dental sigui més homogènia. Quan el problema és considerable, comprometent altres estructures i la postura, serà necessari la implantació d’un aparell d’ortodòncia.

L’ortodòncia actua aplicant traccions o pressions en certes parts del crani. Les forces mecàniques són tan importants que poden fer aparèixer nombrosos símptomes mentre que s’és portador de l’aparell corrector. La simptomatologia més comuna consisteix en: mals de cap, dolors vertebrals, aparició o agreujament d’escoliosi, alteració de l’humor i alteracions menstruals en nenes.

Un nen que requereix un aparell d’ortodòncia hauria d’ésser examinat per un osteòpata abans i després de la col.locació, així com portar un treball paral.lel al del dentista. Aquest treball en comú fa que els ajustos ortodòntics siguin menys dolorosos i la correcció més fàcil i ràpida.

El principal objectiu de l’osteòpata és alliberar el crani i el sistema estomatognàtic de les zones de retenció per harmonitzar la correcció dental i fer que la correcció sigui més asimptomàtica.

L’acció osteopàtica en aquest camp també és d’ajuda en els adults. Els pacients broxistes (que apreten les dents a la nit), les alteracions de l’articulació temporomandibular, la mala alineació en l’oclusió, entre d’altres, són disfuncions que l’osteòpata i el dentista poden treballar en comú.